Europa any zero (6) – Benvingut Mr. Marshall

Posted on maig 9, 2013 by

Sèrie d’articles sobre la historia econòmica de l’Europa contemporània, des del 1945 als nostres dies, publicats a l’Intocable Digital

“Lluny de ser una donació altruista, els 13 bilions de dòlars que el govern dels Estats Units aportà als governs europeus en forma de subvencions s’han d’entendre com una forma de garantir, per part dels EUA, que els seus crèdits serien retornats.”

VCVP

Una dels milers de protestes que van tenir lloc a Alemanya durant el cru hivern de 1947. La pancarta reclama “Volem carbó, volem pa”/ dachaukz.blogspot.com

Volem carbó, volem pa

A l’article “Europa any zero (3): Les conseqüències econòmiques de la guerra”, ja es van descriure alguns dels efectes immediats que els sis anys de conflicte bèl·lic van representar pel continent europeu.

Les conseqüències més greus per a la ciutadania sens dubte van ser les restriccions dels béns de consum i el control de preus, que en la majoria de casos van derivar en mercats negres amb preus substancialment més elevats que el teòric preu de mercat. Els béns més basics, com el carbó i el pa, eren escassos i van comportar un increment progressiu del malestar social, especialment a Alemanya, on els governs aliats hi havien aplicat severs plans de desindustrialització.

A totes aquestes restriccions econòmiques cal afegir els desequilibris en les balances de pagaments, que van començar a sorgir a partir del 1946-1947. Quan els governs de la postguerra van iniciar la titànica tasca de recuperació econòmica i social, van requerir grans quantitats d’inputs que, evidentment, en aquells moments els països europeus eren incapaços de produir, malgrat que la batalla per la producció va facilitar la recuperació dels nivells productius de pre-guerra en un temps record (Veure article “Europa any zero (4) – Reconstrucció: la batalla per la producció”).

Continua llegint →

Publicat dins de Economia, Història | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Europa any zero (5) – Reconstrucció: les institucions

Posted on maig 9, 2013 by

Sèrie d’articles sobre la historia econòmica de l’Europa contemporània, des del 1945 als nostres dies, publicats a l’Intocable Digital

Imatge I. L'economista britànic John Maynard Keynes acompanyat dels representants de la URSS i Iugoslàvia a Bretton Woods (New Hampshire, EUA) el 1944. Font: The Guardian.

L’economista britànic John Maynard Keynes acompanyat dels representants de la URSS i Iugoslàvia a Bretton Woods (New Hampshire, EUA) el 1944. Font: The Guardian.

La continuïtat institucional, més que no pas la ruptura institucional, proporciona el teló de fons per a la recuperació econòmica i el creixement” (Barry Eichengreen, 2007)

Mentre les societats europees es reconstruïen, moralment i física, van sorgir qüestions fonamentals sobre com organitzar – a nivell polític, econòmic i social – els nous estats de la Postguerra. Dues guerres mundials en menys de trenta anys havien estat un trauma prou greu com perquè es generés un marc institucional sòlid, amb l’objectiu de garantir a la ciutadania un benestar fins aleshores només somiat.

Els governs de la Postguerra tenien clar que no volien repetir els errors del Període d’Entreguerres (veure article “Un canvi radical”, d’aquesta sèrie), i per aquest motiu les noves societats democràtiques es desenvoluparien a través de dos marcs paral·lels: un marc intern que garantís l’equilibri entre els agents socials, i un marc extern – a nivell internacional – que garantís la pau mundial i l’estabilitat macroeconòmica. A aquests dos marcs institucionals bàsics caldrà afegir-ne un tercer, a cavall entre la legitimitat nacional i la internacional: la futura Unió Europea, a la qual es dedicarà un capítol a part.

Marc institucional intern: el neocorporativisme

L’etapa d’Entreguerres fou un període convuls, caracteritzat per la guerra social: vagues, revoltes i tensions constants entre els diferents agents socials. Les conseqüències d’aquell període van demostrar que el laissez-faire era una solució invàlida, o almenys a perfeccionar; l’estat no podia restar al marge de l’economia i la societat, a mercè de partits polítics radicals i organitzacions paramilitars, que foren la llavor del feixisme. El populisme de l’etapa d’entreguerres s’havia de contrarestar amb una intervenció clara i contundent de l’estat sobre la vida pública, amb un únic objectiu: assolir el màxim benestar per al màxim de ciutadans.

Continua llegint →

Publicat dins de Economia, Història | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Europa any zero (4) – Reconstrucció: la batalla de la producció

Posted on abril 1, 2013 by

Sèrie d’articles sobre la historia econòmica de l’Europa contemporània, des del 1945 als nostres dies, publicats a l’Intocable Digital

Reconstruction

“Hem guanyat la batalla per la llibertat. Guanyarem la batalla de la producció” (Maurice Thorez, 1946)

Entenem per Reconstrucció el període comprès entre els anys 1944 i 1951. En aquest temps els països europeus occidentals, amb l’excepció de Grècia i Espanya, aconseguiren situar els seus nivells de producció no tan sols al nivells de preguerra (1938), sinó per sobre d’aquests. Els casos d’Àustria i Alemanya són els més espectaculars, ja que en només quatre anys (del 1947 al 1951), aquests països incrementen la seva producció un 269% (cas d’Àustria) i un 312% (cas alemany), sobrepassant els nivells d’ouput de preguerra amb escreix.

Els factors clau que expliquen aquest “miracle” són tres:

  1. Esforç nacional centrat en la reconstrucció: tots els agents socials van aparcar els seus interessos particulars per posar-se al servei de la reconstrucció del país.
  2. Marc institucional: governs de concentració nacional i nou ordre mundial centrat en els Pactes de Bretton Woods.
  3. Política econòmica generalitzada de lligar els salaris a la productivitat.

El present article es centrarà en el punt 1, mentre que els punts 2 i 3 seran tractats en articles posteriors. Continua llegint →

Publicat dins de Economia, Història | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

Europa any zero (3): Les conseqüències econòmiques de la guerra [intocabledigital.cat]

Posted on abril 1, 2013 by

Sèrie d’articles sobre la historia econòmica de l’Europa contemporània, des del 1945 als nostres dies, publicats a l’Intocable Digital

Reichstag

“El futur del sistema de preus, del sistema financer, del comerç, i àdhuc dels drets de propietat privada es va posar fonamentalment en dubte ” (Barry Eichengreen, 2007)

Danys reparables

Com es va analitzar a l’article anterior d’aquesta sèrie, les pèrdues de vides humanes i els efectes de la guerra sobre la quotidianitat de milions d’europeus conformen el pitjor llegat del conflicte, els autèntics danys irreparables; ferides que difícilment cicatritzarien del tot en la memòria col·lectiva europea de les dècades posteriors. La salut dels supervivents també quedà marcada: hi ha estudis que relacionen directament l’experiència de la guerra amb la possibilitat de patir malalties del cor, diabetis o depressió (Iris Kesternich et al., 2012).

La destrucció material tampoc tingué precedents en la història, i si bé fou extensiva en tot el territori europeu, en canvi no fou tan intensa com es podria pensar. Cert que les infraestructures de mitja Europa van quedar completament anul·lades, que desenes de ciutats es van reduir a runes i que les comunicacions terrestres, navals i aèries es van paralitzat. Tanmateix, i com apunta Barry Eichengreen, l’impacte de la guerra sobre la capacitat productiva va ser relativament reduït.

Els estats que van resultar de la guerra van centrar tots els seus esforços en la reconstrucció. Tant les infraestructures comunicatives (ponts, canals, carreteres), com els edificis públics, van ser reparats amb una celeritat sorprenent, si es té en compte el grau de destrucció que havien patit. Els habitatges privats van tardar més a ser reconstruïts, però gràcies al compromís de la societat civil envers el benestar col·lectiu, en poc menys de cinc anys Europa (la de l’oest i la democràtica), tornava a veure la llum al final del túnel.

De la reconstrucció es parlarà extensament a l’article següent. En aquest voldria fer referència a les conseqüències econòmiques immediates de la guerra. Continua llegint →

Publicat dins de Economia, Història, Unió Europea | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Europa any zero (2): les conseqüències humanes de la guerra [intocabledigital.cat]

Posted on febrer 21, 2013 by

Sèrie d’articles sobre la historia econòmica de l’Europa contemporània, des del 1945 als nostres dies, publicats a l’Intocable Digital

Image

 “Sobreviure a la guerra fou una cosa; sobreviure a la pau, una altra” (Tony Judt, 2005)

Un trist despertar

Que la Segona Guerra Mundial fou el conflicte bèl·lic més mortífer de la història de la humanitat és un fet d’acceptació unànime. El nombre de víctimes, entre civils i militars, oscil·la entre 45 i 65 milions de persones, depenent de la font i de què s’hi inclou. Per exemple, alguns historiadors inclouen les víctimes de la Segona Guerra sinojaponesa, que s’inicià el 1937 i finalitzà el 1945, i que també fou causada per les ànsies imperialistes del Japó. Aquest conflicte provocà aproximadament entre 10 i 15 milions de morts, la majoria d’ells civils, com a conseqüència de la brutal ocupació de l’est de Xina per part de les forces nipones.

El politòleg nord-americà Rudolph J. Rummel (1932) inclou a la llista les víctimes dels anomenats democidis, concepte que encunyà ell mateix i que defineix els assassinats en massa comesos directament pels governs de Hitler, Stalin, Chiang Kai-shek, Hirohito i Ante Pavelic, entre d’altres, sota els quals van morir 45 milions de persones. Segons l’historiador Tony Judt (1948-2010), només a Europa van morir 36,5 milions de persones com a conseqüència directa de la guerra: l’equivalent a tota la població francesa el 1939.

El patiment dels civils és un dels trets diferencials de la Segona Guerra Mundial respecte a d’altres conflictes previs. Certament que els europeus estàvem acostumats a les ocupacions d’exèrcits invasors des de la mateixa Edat Mitjana: la Guerra dels Cent Anys, la Guerra dels Trenta Anys, la Guerra de Secessió o les mateixes Guerres napoleòniques van comportar que a milions de persones els fos arravatat el destí per a major – i trista – glòria dels ocupants. Tanmateix, l’evolució tecnològica i el perfeccionament de les eines de repressió van fer de la Segona Guerra Mundial un autèntic laboratori del terror per a milions de civils, 24 hores al dia i 365 dies a l’any.

Continua llegint →

Publicat dins de Història, Política, Unió Europea | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Europa any zero (1): un canvi radical [intocabledigital.cat]

Posted on desembre 18, 2012 by

Sèrie d’articles sobre la historia econòmica de l’Europa contemporània, des del 1945 als nostres dies, publicats a l’Intocable Digital

Imatge: L'Exèrcit de Salvació atenent als berlinesos que pateixen fam en els foscos dies de 1923. Font: Time.com.

L’Exèrcit de Salvació atenent als berlinesos que pateixen fam en els foscos dies de 1923. Font: Time.com.

“El 1950, la majoria dels europeus escalfaven les seves llars amb carbó, mantenien el seu menjar amb gel, i molts no disposaven ni d’aigua corrent”   (Barry Eichengreen, 2008).

Les societats europees han experimentat una evolució dramàtica en només seixanta anys d’història. Encara són vius aquells europeus que compartien la seva quotidianitat amb l’estufa de carbó, la llenya, la gelera i les caminades per anar a buscar aigua a la font. Totes les comoditats més nímies que avui es donen per assegurades eren ciència ficció fa poc més de mig segle. Just abans de la Segona Guerra Mundial, Europa era un continent que, en global, era tres vegades més pobre que els Estats Units d’Amèrica, si tenim en compte l’indicador de la renda per càpita.

Per entendre aquesta divergència, és necessari que retrocedim almenys fins a finals del segle XIX. Com mostra el gràfic, al 1870 el PIB per càpita dels Estats Units i d’Europa era, si fa no fa, el mateix. Ja hi havia una diferència considerable entre el nord d’Europa, el sud i l’est pel que fa a riquesa per càpita, però en cap cas es tractava d’una desviació insalvable.

Font: Elaboració pròpia a partir del paper Stephen Broadberry & Alexander Klein (2011).

Font: Elaboració pròpia a partir del paper de Stephen Broadberry & Alexander Klein (2011).

Entre el 1870 i el 1913 s’inicia la divergència dels Estats Units amb el conjunt d’Europa. En termes econòmics, la divergència implica que, al llarg d’aquest període, els EUA van registrar unes taxes de creixement del PIB per càpita molt més elevades que les del continent europeu. En concret, i tal i com s’aprecia al gràfic, en quaranta anys la població dels Estats Units triplicà la seva renda per càpita, mentre que el conjunt d’Europa “només” la duplicà. Si diferenciem per regions, veurem que el nord d’Europa encapçala aquest creixement, ja els països del sud i de l’est no arriben ni a duplicar el seu PIB per càpita. En gran part aquest fenomen es pot explicar per les tendències demogràfiques que es produeix en aquestes regions les dècades prèvies a la Primera Guerra Mundial.

Continua llegint →

Publicat dins de Economia, Història | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | 3 comentaris

Europa any zero (0): pròleg a la sèrie [intocabledigital.cat]

Posted on desembre 11, 2012 by

Sèrie d’articles sobre la historia econòmica de l’Europa contemporània, des del 1945 als nostres dies, publicats a l’Intocable Digital

Germania anno zero

Escena del film de Rossellini, “Germania anno zero”. Font: criterion.com

Germania anno zero és un dels films de referència del neorealisme italià. Dirigida l’any 1948 pel mestre Roberto Rossellini, la pel·lícula versa sobre la lluita quotidiana d’Edmund, un adolescent de tretze anys que ha de sobreviure a la Berlín de la Postguerra, una ciutat devastada tant físicament com moral. És la història d’un somni trencat, d’una esperança fallida: la d’aquella Alemanya esplendorosa que havia de regnar el món durant mil anys. El 1945, l’únic que tenien els Alemanys era pols, dolor i la responsabilitat històrica de redimir els seus pecats aixecant un món nou amb les seves pròpies mans. No tots van suportar-ho; el propi Edmund es quedà pel camí.

A banda de ser un film clau, juntament amb la resta de títols que conformen l’anomenada “trilogia de la guerra” de Rossellini (Roma, città aperta i Paisà), Germania anno zero representa un document històric excepcional. El film es començà a rodar el 15 d’agost de 1947, just dos anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial, que a Europa acabà quan les tropes soviètiques i aliades entraren a la Berlín nazi. Tots els exteriors són reals, i els propis actors són amateurs, berlinesos que havien viscut l’auge del nazisme, la guerra, el setge i la misèria. I és que la fina línia entre pel·lícula i documental és molt difusa en el neorealisme.

Però aquelles pertorbadores imatges en blanc i negre de la ciutat en runes que parteix de zero són, en el fons, una metàfora de la Europa de la Postguerra. Si la destrucció física havia resultat notable, molt més ho fou la destrucció de vides humanes.

Continua llegint →

Publicat dins de Economia, Història | Etiquetat com a , , , , , | 2 comentaris